Disseny i creació de materials educatius

 

L’entrada d’avui tracta del disseny de diferents recursos que poden utilitzar els docents a l’hora d’ensenyar als seus alumnes diversos coneixements. El format del recurs dependrà de la tipologia d’aprenentatge que el professor trobi més útil i adient basant-se en la forma d’adquirir coneixements dels seus alumnes. Trobarem les següents:

– Doer: L’aprenentatge es realitza mitjançant la part pràctica.

– Feeler: Està basat en la motivació intrínseca. Treballa a partir dels sentiments.

– Thinker: S’utilitza la lògica i el raonament a partir de l’anàlisi i recerca. Aprofundeix el tema a tractar

– Observer: L’alumne aprèn observant materials com poden ser vídeos i imatges.

Per poder dissenyar un recurs hem de tenir en compte en tot moment la finalitat d’aquest, així com els mètodes i materials que necessitarem. A més a més, és important tenir coneixement de la possible existència prèvia d’aquest, com també de saber controlar la part logística (com i quan el farem servir).

Per acabar, volem fer una breu menció sobre els OER, essencials per poder crear o utilitzar recursos dins un format lliure capaç d’incloure diferents plataformes, que sigui gratuït i sobretot que ens permeti ensenyar, aprendre i recercar.

.

FLIPPED CLASSROOM

Avui parlarem sobre la flipped classroom que és un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres processos d’adquisició i pràctica de coneixements dins l’aula.

Estem a favor d’aquesta manera d’ensenyar, pel fet que el professor pot triar el material adient per a que els alumnes aprenguin duna manera més didàctica .  Així mateix, els nens i nenes poden veure el material des de qualsevol lloc, es facilita la visualització del document, s’involucra a les famílies i nosaltres podem tenir un seguiment de qui realitza aquestes tasques a partir d’un registre previ de l’alumnat. Un cop a l’aula és realitza una resolució de dubtes que pot generar un debat entre alumnes i professor. El mestre pot atendre millor a la diversitat i als problemes que poden tenir amb el temari. També fa que l’aprenentatge sigui entre iguals i que entre els alumnes es pugui entendre millor els conceptes que s’aprenen a classe pel vocabulari utilitzat. A més a més, fomenta l’aprenentatge cooperatiu, és a dir, entre tots busquem una solució.

En aquest nou model d’ensenyament la figura del professor podem veure que canvia. El docent és una guia o un suport, és a dir, els seu paper és acompanyar als alumnes centrant-se en els aspectes específics de cada individu. La flipped classroom facilita al mestre modificar el ritme d’aprenentatge per a cada nen, per aquest fet afavoreix les diferents tipologies d’aprenentatge.

Tanmateix, aquest mètode ocupa temps extraescolar als alumnes en el qual podrien estar fent altres coses com jugar o descansar. A part, hi ha famílies que no tenen els recursos suficients per adaptar-se a les flipped classroom ja que no disposen de la economia com per obtenir ordinadors i tabletes a casa. També, és depèn molt de la participació dels i de les alumnes per a que mirin els continguts donats a casa. Encara que el mestre pugui veure qui ha mirat el vídeo no sabem si ho ha mirat segur o l’ha obert i l’ha tornat a tancar. Per això, s’ha de tenir molta confiança en els i les alumnes.

Aquesta estratègia utilitzada tampoc garanteix que els estudiants millorin el seu rendiment en les exàmens ni en l’aprenentatge.

En conclusió, les flipped classroom faciliten que els estudiants tinguin un major control en el seu propi aprenentatge, que cada nen o nena vagi al seu ritme i que puguin mirar el material donat tantes vegades com vulguin. També genera una cooperació i unes discussions a la classe que fa que els i les alumne agafin més confiança. Tot i que, això també implica recursos econòmics que hi ha famílies que no tenen i la participació dels alumnes no pot ser garantitzada al cent per cent.

 

 

SEGURETAT A INTERNET

Uns dels temes d’interès en l’actualitat és el tema de “la seguretat a internet” que creiem necessari que tots els usuaris coneguin.  Un cop assolits els conceptes que aquesta inclou podem evitar els riscs associats al mal ús de la xarxa, que poden portar a greus problemes posteriors com ara:

«Storytelling»

Després d’haver cercat i visionat diversos vídeos a través de la coneguda aplicació «youtube» hem escollit aquest exemple de «storytelling»  – https://www.youtube.com/watch?v=mPX5_MOHjWY – per diferents motius; En primer lloc, considerem que conté totes les característiques necessàries i que a més a més, es van mencionant de forma clara i senzilla, a mesura que avança.

Els elements requerits per realitzar un storytelling de forma correcta són els següents:

Tema: Assumpte o matèria a tractar.
Argument: Conjunt de fets que es narren i a partir dels quals es desenvolupa el text o el guió.
Trama: Disposició interna en que es relacionen o es corresponen les diferents parts d’un assumpte.
Sentit: Mantindre la coherència de principi a fi.

En segon lloc, pensem que és un bon exemple degut a que utilitza colors vistosos i imatges mòbils per captar l’atenció , així com el fet de que, en tot moment, destaca les paraules importants perquè hi hagi una millor comprensió del missatge.
És un video molt visual i ens deix més clar el concepte de «storytelling» que es precisa en aquesta entrada del nostre blog.
L’únic aspecte a millorar de l’exemple escollit és el fet de que no inclou suport auditiu, nosaltres pensem que un storytelling hauría d’integrar el màxim de recursos possibles, per tal d’aconseguir arribar a la majoria de la població; podria ser correcte també utilitzar música per fer-ho encara més atractiu.
Per concloure, esperem que també us agradi i que trobeu el nostre exemple tant escaient com el nostre grup.

Vinyetes del nostre «storytelling» :

«storytelling» elaborat per el nostre grup:

Mobile Learning i App Educatives

Els 10 manaments del docent del S.XXI

El nostre sistema educatiu actual està quedant obsolet, ja que no aconsegueix donar una resposta adequada a les necessitats dels estudiants, que han anat evolucionant al llarg del temps.

Alfabetització multimodal i «Podcasting»

A l’inici de l’assignatura d’habilitats comunicatives, hem tingut un primer contacte amb el concepte d’alfabetització multimodal; entès com una alternativa, des del punt de vista educatiu, als mètodes tradicionals basats únicament en el llenguatge verbal i escrit.